ILLA de MADAGASCAR: De què viuen?

Madagascar és un dels països més pobres del món. L’economia del país es basa majoritàriament en l’agricultura, la mineria, la pesca i la producció de roba.

Segons la Fundació Agua de Coco (2009), el 82% de la població activa treballa en el sector primari, el 4% en el comerç i un 3,2% en el sector públic. A més, el 77,9% de les feines es concentren en activitats independents i petites empreses. En tot cas, la productivitat és molt baixa a causa de la falta de formació.

Un dels productes més coneguts de Madagascar és la vainilla, aquesta prové de una orquídia i s’utilitza per donar aromes i sabors. La llavor de la vainilla triga mínim dos anys per créixer cosa que suposa un gran cost pel seu llarg cultiu.

El procés de producció de vainilla

Tot i el gran cost de la vainilla, el 70% dels Malagasy (com es coneix la gent que viu a Madagascar) viuen per sota de la línia mundial de pobresa (Fundació Wild Madagascar, 2009). Prop de la meitat dels nens de Madagascar, menors de 5 anys estan desnodrits. Però, perquè Madagascar és tan pobre?

Per una banda, durant molt temps i amb la dictadura passada, de Didier Ratsiraka, el govern va ser corrupte i va robar molta de les ajudes que altres països els concedien. Per altra banda, l’economia colonialista dels francesos, està i estava basada en l’extracció de ramaderia, mineria i pesca, cosa que a vegades no promou un creixement econòmic a llarg termini, ja que aquests recursos s’esgoten. I finalment, la falta d’infraestructures, de camins i de carreteres, dificulta als agricultors portar els seus productes al mercat i el comerç amb la resta del món, és molt car a causa de la separació de l’illa amb Àfrica. Aquesta separació requereix que tot el que Madagascar produeix o vol comprar d’altres països ha de ser embarcat en avió o en vaixell. A més, el sistema educatiu fa molt difícil que els joves puguin aconseguir feina fora del sector agrícola. I tots aquests factors, fan que Madagascar sigui un dels països més pobres del món.

Economia

Els principals recursos econòmics són el turisme, les exportacions tèxtils, la producció agrícola i la mineria.

Els lemurs

El turisme és impulsat principalment pel mercat del ecoturisme, per aprofitar la presència de hàbitats casi verges i la extraordinària biodiversitat de l’illa. La principal atracció pels turistes són les nombroses espècies de lemurs i les platges del coral.

L’exportació de tèxtils i roba és especialment dirigida als Estats Units i els mercats europeus.

Els camps d'arròs

Tot i que només un 4,9% de la illa està cultivada, l’agricultura és la principal activitat econòmica. La producció agrícola ha augmentat considerablement en els últims anys gràcies a l’atenció que el Govern a posat en aquest sector per compensar els efectes de l’accelerat creixement demogràfic.

Tradicionalment, l’arròs ha ocupat el primer lloc en la producció agrícola i representa més del 40% del valor total d’aquesta producció. Més de la meitat dels cultius d’arròs malgaixos es concentres e les Altes Terres, regions de arriben a densitats de més de 200 hab/Km2. Per altra banda, també trobem:

Cultius de secà en camps permanents: blat de moro, mandioca, sorgo, mongeta i patata.
Cultius sobre camps fregats: arròs de muntanya, mandioca, blat de moro.
Cultius sobre les planes afectades per la presència dels rius: tabac, patates dolces, etc.

(Enciclopèdia GER, 2005)

Els lichis

L'exportació de productes agrícoles se centra en un baix volum i alt valor, tals com la vainilla, Madagascar és el primer fabricant del món, els olis de litchi i els olis essencials, el cafè, la canya de sucre, el cacau, el cacauet, el cotó, etc.

La contribució de la ramaderia és molt petita i sol estar associada a l’agricultura. El ramat boví és el més important, tot i que també hi ha ramats de porcins, ovins i cabrums. Part de la seva carn està destinada a la indústria conservadora. Per altra banda, la pràctica de la pesca es porta a terme per tot el litoral, excepte a l’extrem sud i en els llacs.

Les mines de safir de Madagascar

La mineria la duen a terme principalment altres empreses estrangeres que extreuen la menita i el níquel. Els recursos del subsòl no són abundants, però hi ha forces jaciments de petroli i gas natural. Els minerals que s’extreuen són principalment la mica, abundant al sud de l’illa i l’urani que constitueixen el 90% de la producció minera. La resta està format per quart, crom, or, safir i altres pedres precioses.

La disponibilitat de l’energia és limitada, segons dades oficials ha desaparegut el 70% dels boscos. Així doncs, la desforestació, junt amb la pastura intensa han causat l’erosió de sòl. Per aquesta raó, moltes espècies animals i plantes estan en greu perill d’extinció.

Estampats teixits a mà

La indústria està poc desenvolupada. Un sector productiu és la indústria tèxtil i la transformació dels productes agrícoles. Madagascar importa matèries primes, combustibles, maquinària, productes químics... i exporta productes del sector primari i minerals. En general la balança comercial és deficitària.

IDH

L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món.

L'IDH, es basa en un idicador social estadístic compost per tres paràmetres: esperança de vida saludable, educació i nivell de vida digne.

La durada i la qualitat de vida, s'obtè a partir de l'esperança de vida al néixer.
El nivell d'instrucció i educació, mesurat a partir de la taxa d'alfabetització d'adults i del nivell d'estudis de la població (educació primària, educació secundària i estudis superiors).
En nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per càpita (mesurat en dòlars dels EUA).

L'IDH s'expressa mitjançant una xifra formada per un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1. D'acord amb la xifra resultant es considera: