En aquest apartat parlarem sobre com ha canviat Madagascar des de mitjans del segle XX quan l'illa va deixar d'estar en mans dels francesos.
La quarta illa més gran, Madagascar, va estar sotmesa a les ordres de França des de 1896. A partir d'aquell moment, l'explotació de la zona costanera de les plantacions de cafè per part dels francesos va anar creant un ambient de crispació que finalment va explotar l'any 1947 en una revolta nacional en la qual hi va haver una pèrdua molt important de vides malgaches. Tot i la resistència dels francesos, aquell any va ser el principi de la independència de Madagascar, que va acabar amb Pihilibert Tsiranana al poder l'any 1960. Amb aquest al poder la situació tampoc va canviar gaire, ja que no es va arribar a distanciar mai de les ordres franceses. Pihilibert Tsiranana, però, va instaurar la primera República.
Aquí podem veure la inscripció de la data en què hi va haver la revolta - 29 de març de 1947 |
Durant la Segona República hi ha molts canvis de mandat, però els fets que més han marcat aquesta època són els següents:
- S'implanta una nova estratègia política anomenada "malgachisation" però els resultats econòmics no acompanyen.
- La política exterior no funciona.
- S'adopta una Nova Constitució.
- Aquesta etapa s'acaba l'any 1992 amb la creació d'un govern d'unió nacional de transició.
Mostra de la inestabilitat de l'any 2009 |
Tot i aquests canvis que ha patit l'illa, actualment, aquesta encara pateix una gran inestabilitat política degut a que és potencialment molt rica en recursos, i països com França o els EEUU lluiten per fer-se amb el seu poder. Aquests interessos internacionals i aquestes lluites són les que impedeixen que Madagascar sobresurti en molts més aspectes i de la seva pobresa.
Si ens fixem en l'índex de desenvolupament humà (IDH), podem veure que Madagascar és una de les regions més pobres, i tot i que entre 1997 i 2008 hi va haver un augment d'aquest índex, actualment ha tornat a haver-hi una davallada fins a números inferiors als de altres èpoques. D'aquesta forma doncs, veiem que tot i els esforços del país per ser una regió que pugui viure de l'agricultura i ser autosuficient, aquests índexs de pobresa segueixen sent un obstacle gran per a poder-se desenvolupar econòmicament.
Si ens fixem en l'índex de desenvolupament humà (IDH), podem veure que Madagascar és una de les regions més pobres, i tot i que entre 1997 i 2008 hi va haver un augment d'aquest índex, actualment ha tornat a haver-hi una davallada fins a números inferiors als de altres èpoques. D'aquesta forma doncs, veiem que tot i els esforços del país per ser una regió que pugui viure de l'agricultura i ser autosuficient, aquests índexs de pobresa segueixen sent un obstacle gran per a poder-se desenvolupar econòmicament.
Referències bibliogràfiques